Kyoto II

Avui hem menjat ramen al curry i soba.

Metafoto de la cris i larbre que no en sabem el nom pero que ens encanten les seves fulles (mes ara a la tardor). Impressionant barri de cases antigues on casi totes les cases eren de fusta i es conservaven forsa be.

Els nens, a totes edats, porten algun tipus duniforme, daquest tipus estil classic ja nem vist uns quants!

Ens anem trobant tot tipus danimals per tot arreu:

Si feu click a la fotu veureu com el peix esta agonitzant en els seus ultims moments de vida! jejeje :P

A un parc de kyoto un grupet davis fotografs estaven fent un reportatge de com els ocells vevien dnua font. La veritat es que nosaltres amb els nostres objectius, com podreu imaginar no hem pogut aconseguir fer fotos des de tant lluny!

Passejant amb les bicicletes que per primer dia hem llogat hem trobat aquest temple on al costat hi havia una escola. Els nens que veieu estaven assajant una especie de ball o ritual on els profes (que sembleven monitors) acompanyaven amb uns tambors i els nens amb una especie de tambors amb forma de pandereta anaven marcant el compas. Ara entenem per que son tant educats els japos, els disciplinen molt estrictament des de ben petits. aquest nanos tindrien de 4 a 7 anys i quan veieu el video alucinareu! de moment:

Detall dun dels edificis del canto del temple.

Una mica de color per al blog! aixo son floretes que hi havia al canto del temple. Com podeu veure no nomes cuiden els edificis religiosos sino que els seus voltants cobren molta importancia.

Aquest mateix mati em pogut veure passar una Geisha o aprenent de Gueisha just al canto nostre, llastima que al fer-ho rapid no hem pogut fer be la foto i ha quedat cremada! al menys la posem per que veieu que existeixen!! jejeje

Curiosa fasana dun edifici (tot el que hem trobat avui ha estat de pura casualitat, donant voltes amb les bicis)

Ja estem a Kyoto

Doncs si, la visita esperada a la segona ciutat mes important ja ha arribat!

Estem encantadissims amb aquest lloc, es bastant diferent a Tokyo per nosaltres, de moment no hem topat amb cap lloc on tavassallin amb centres comercials amb milers de cartells lluminosos, musiques estridents i gent que va per tot arreu, i aixo es fantastic, vas molt mes tranquil!

Tan tranquils que hem decidit alquilar una bici i apa!! A donar voltes i voltes. Realment a aqui es el millor, ja que no hi ha ni una sola pujada i vas molt rapid a tot arreu, cansante molt menys.

Lalberg on ens hem instalat, weno mes aviat una casa particular, te habitacions per dormir (unes per nois, laltre per noies) i el bany, cuina i menjador son comunitaris. Es com si estiguessis en una gran familia, si esta be! PEro lo millor de tot daquest alberg es la sorpresa que ens hi esperava!!!! Ens hem trobat a una ex companya de la Massana!!! Una noia basca, que es diu Nerea, que ja porta 6 mesos fora de casa viatjant per diversos paisos! I ara fara 4 dies que esta a Japo! Toma ya, quines coincidencies te la vida ( ella encara alucina!!).

Algunes altres coses a destacar del dia, es que aprop don dormim vam trobar un mini restaurant, de lestil daki, on feien udon i soba bonissima i a bon preu!! Una altra cosa bona que tenim aprop es un inmens parc amb mil camins, molta vegetacio, i molts espais per a que la gent faci esports, sentretinguin i contemplin la natura! Aixo esta molt be! (de parcs no en vam veure ni un a Tokyo)

I que mes explicar dinteressant? Doncs que aquest mati, sense buscar una ruta hem trobat grans indrets i entre ells hem pogut assistir a un ball de nens petits molt curios, que lhem grabat i fotografiat! Lo mes sorprenent de tot es que lescola daquests nens es just al costat dun temple molt macu! Ens ha semblat meravellos.

I per ultim... dir que mengem molt be, dormim del tiron (aquesta nit potc he tingut una micona de fred...) i que no anem pas gaire cansats! Ho portem be de moment. Weno el Fito li fa mal un peu... la part del tormell, pero amb la bici no hi ha cap problema!


Weno familia i amics, realment es un viatge super interessant i lestem aprofitant al maxim!


Una barasadaaaaa i un fort petonet!

Osaka II : de la modernitat a lorigen de la vida

Avui ha estat un dia improvitzat! En principi pel mati hem anat amb lintencio de veure el museu del Mangaka Osamu Tezuka, pero com ha resultat estar tancat els dimecres i hem decidit, que amb el bon dia que feia haviem daprofitar per visitar el parc natural de Minoo.

Aquest parc culmina amb una gran cascada. De cami vas trobant temples preciosos (cm es poden veure a les fotografies) i un paissatge esplendit. Fent el cami vas seguint el riu que dona origen la cascada, i un cop arribes a aquesta es espectacular. Al marxar, hem volgut anar per un cami alternatiu, i la sorpresa que ens hem endut ha estat genial! Hem estat una bona estona acompanyats per un simpatic mico que feia sorolls i cares estranyes! Pero sa deixat fer fotos i un bon video que us haureu desperar a la tornada!

Per la tarda, abans de torna a lhotel, hem anat de compres al Mandarake (botiga especialitzada en manga, anime...) i hem fet unes molt bones compres!!!


Per avui es tot! Un petonas!!

Osaka II

Osaka I

Aqui les noies van molt mes 'fashions' que a Toquio, sino fixeuvos amb els modelets! jajaja
A la foto de sota, una vista general de un carrer de Nipponbashi (El barri de la electronica dOsaka)
Perque la Zoomer si que esta reconeguda al japo! ^^ Ni han moltessss!! I aqui mama, estic amb la meva moto, que sense avisarte le passat a buscar per Molins! jejeje


Aspecte general del restaurant. El colega dels tirants es el que molt amablement ens ha fet passar una bona estona mentre degustavem la bona cuina!






La petita habitacio del hotel en el que ens allotgem aquesta nit i la de dema. Fotografiada amb el meu nou Tamron gran angular Asferic! de segona ma (mola mazo! :P)

De Tokyo a Osaka

Malgrat que no ens agradi, avui ha estat el moment de marxar de la capital cap a larea de Kansai. De bon mati hem agafat el tren per acabar de fer unes ultimes compres que ens aniran molt be per lo que ens queda de viatge! al mig dia hem agafat el Shinkansen, aquest cop cap a Osaka i en 3 hores ja hi hem arribat amb molta puntualitat.

Un cop a　lestacio　hem menjat unes pastetes pijetes que feien molt bona pinta (com gairebe tot lo del japo ^^) i amb les energies reposades hem anat en busca de lhotel reservat, anomenat Toyo.

Ens hem endut una sorpresa desagradable nomes sortir de lestacio, ja que a laltre banda de lacarretera hi havia un barri amb gent sense sostre no molt agradable. Tot i aixo hem anat en busca de lhotel amb valentia!
I...lhem trobat entre un carrero molt suspitos...pero de moment no ens ha assaltat cap ninja :p jejeje

Lhotel no pot presumir de un nivell molt alt,pero venint don veniem ens ha sapigut a gloria! Tota una habitacio amb tv, dos futons, nevera, aiguera... per nosaltres! I no un mini passadis amb dues lliteres i una llum　U_U　Pero malgrat que sigui millor, no ens hi hem volgut estar massa i hem anat rapidament en busca de lautentic Osaka!

I.. realment ens esperava algo mes que aquest barri tenebros! altre vegada ens hem envoltat dedificis gegants, molta gent amunt i avall amb bicicleta, cotxes i molta mes contaminacio que a Tokyo. Un cop rastrejat el barri de Nipponbashi ens ha vingut la gana i hem estat investigant per diversos carrerons estrets amb llums per totes bandes, fins trobar una porteta de fusta iluminada lleugerament pel tipic fanalet japones, que ens ha cridat latencio... i... sorpresa altra vegada! Pero aquest cop molt positiva, realment ni en un sorteig ens hagues tocat una ganga aixi!

Per comensar nomes entrar, et demanen quantes persones sereu i tu amb els dits ho jhas dindicar, nosaltres no hem reaccionat molt profesionalment pero ens han fet passa de seguida, abans pero, haventnos tret les sabates i deixantles en uns mobles adients! Seguidament ens hem assegut al costat daltre gent, de cara a la xef! I de sobte, ens hem donat compte que la carta era integrament en japones, i ens deuen haver vist la cara de "comoool???"　i rapidament l^home de negocis japones del costat ens ha donat un cop de ma. Aquest ha resultat ser el tipic japo que senborratxa a la minima i tot vermell el pobre ens ha estat parlant i aconsellant de quins plats podiem triar. Hem fet cas dels consells i entre daltres ens han servit: Sashimi (Peix fresc cru), Mandonguilles de nosesaveque xD pero boniiissimes, unes brotxetes de pollastre amb ceba tendre tb molt bones, calamar amb una salsa que tampoc em sapigut que era i per acabar triangles darros passats per la planxa amb salsa de soja i una truita extranya enrrotllada a lestil japones, tot aixo acompanyat de cervesa japonesa (similar a la espanyola) i soja tendre (com mongetes crues per anar picant). Amb tot una estansa entretinguda, ben acompanyats i molt entusiasmats per la bona cuina japonesa!!!!

Tot seguit, us penjarem el reportatge fotografic (ho sabem que noe stem hiperguapus pero es lo que hayyy!!!! rajones!!!!! :) )


Un peto per a tots els que escribiu!! Ho agraim moltissim!

Ah, dissabte Ueno!!!!

Quin despiste, no men recorava!! Uenoooo! (es el nom del lloc on vam anar!)

Qu@e dir de Ueno? Es tracta dun barri modernitzt, amb una gran autopista que el travessa, i carrers amb mil botigues, a destacar la famosa botiga de Zoomers! (la meva motu que esta soleta al garatge de molins!) i quina ilusio!! Tot eren peces per la meva motu, i n@hi havien unes quantes pel carrer amb mil complements! Hi tornarem ;)

Despres, vam anar a una especie de mercadillu, pero res semblant a Molins! Tot ple de botigues, amuntegades deixant un passadis al mig, i venent articles de tota mena!Te, carn, peix cru i fresc, roba, complements, menja, fruites... El Fito i jo ens vam firar, jo comporantme una gorra molt xula i el Feetz menjant un temtempie molt estrany! Va ser molt valent al probaruuu! Despres daqui poca cosa mes vam poder veure, pero crec que va ser suficient!! molta informacio en poc temps!

Segona tanda de fotus

Em de comentar q degut a que la Fito-camara guarda les fotus en un format mes 'pro' nomes les fetes en automatic es poden penjar al blog. Aixi que a partir dara canviarem el format pq les millors no les hem pogut penjar!

Aqui estavem menjant a Kita-Kamakura. Soba amb tempura! ke bo! :P

Per que veieu lo be que ens alimentem i lo guapos que estem! En aquest cas, la Cris a un temple de Kita-KamakuraMes vegetacio de la zona, hi ha molts tipus de molsa ja que es un clima molt humit i plou moltissim (pero no es agobiant com a Noruega o a Anglaterra mateix! per sort...

I aquest es el magnific jardi japones que per a nosaltres ha estat de moment, la millor experiencia del viatge. Estil tradicional en estat pur.

Daqui poc, mes fotus!

Nikko, una experiencia per mai oblidar

Doncs si, som dilluns i... avui no hem tingut el valor de llevarnos tan aviat com ahir, malrgart posarnos el despertador! Pero hem recuperat forces i rapidament hem anat cap a Nikko!! Ah! cal comentar que tota aquesta nit de diumenge\dilluns ha estat plovent sense parar!! Part del mati que anavem amb tren tambe pero per sort ha parat!

Aquest cop hem agafat un tren diferent!!! Hem agafat un dels prestigiosos trens bala, lanomenat Shinkansen! Puuuf quina comoditat, rapidesa i puntualitat! Si senyor, a aqui quan els cartells posen que un trens sortira a les 11, dit i fet, qui arribi a les 11 i 1 minut ja no te res a fer!!! Aixo si que es un bon servei i no Renfe senyors!

Doncs un cop a Nikko, que ja deurien ser les 2 del mig dia, hem anat pujant cap al centre turistic, veient un munt de botiguetes amb objectes tipics per a turistes, pero no tonteries sino peces de fusta, pintures de dracs, bols de fusta, amulets religiosos i japonesos diversos... Aqui la gent es notava que estava mes acostumada als guirirs!!

Un cop a la part mes turistica, pero per sort mab poquissima gent, primer hem passat pel voltant d-n pont que per sota i passava un riu amb bastant caudal que feia una imatge molt pinturesca i un so relaxant total!

Despres hem anat pujant unes escaletes envoltats per una infinitat d^arbres altissims i amb les fulles tipiques de la tardor, una imatge encantadora! Tambe en aquest recinte hi havien uns quants temples mes... pero lo millor de tot i on hem pagat per entrar ha estat a un jardi tipic japones. Mare meva, quin jardi tan bonic!!! L^inspiracio sortia de totes bandes, el bon gust per crear un paissatge hi estava present com en cap altre lloc, larmonia impresionava als ulls i als sentits, meravellosissim!! No en voliem marxar mai, i cada indret era per fer/li mil fotografies i videos, malgrat que lo millor es estar i sentir la tranquilitat i pau del moment... camins fets amb pedres grans, humitejades per la plujam arbres amb mil tonalitats i formes, ocells, llacs amb peixos enormes, una casa preciosa, fonts d^aigua que deixaven caura laigua tot fent un so delicat. Mmm... quantes sensacions en tan poc temps!!

Al final, malgrat anar en contra de la nostra voluntat, hem hagut de marxar ja cap a dinar que ens moriem de gana! Ja eren les 4 i mitja...puuuff! Trobariem algo obert? Doncs mirant un altre restaurant proposat per la guia, hem pogut dinar en un lloc molt original!!

Per fora tot eren cartells amb textos amb espanyols, molt gracios, i un cop a dins ens trobem amb un petit restaurant (no us imagineu un espanyol) amb les parets i inclos el sostre plens de notes, bitllets, fotografies, targes tot aixo signat per tota la gent que hi havia passat!!! I nosaltres no hem sigut menys!!! ^^

PEro a banda de loriginalitat del lloc, lo millor ha estat el bon menja que hi servien!! Mmmm... lo millor que hem menjat fins ara! Aquest cop hem probat la Naruto Ramen, una sopa amb fideus diferents als de diumenge, unes broxetes de pollastre a lestil japones anomenades Toriyakes, i una altres fideus fregits amb arros anomenats Yaki_soba! Bonisssiim, tot aixo acompanyat de te gratuit! (per cert, l^aigua a aqui es veu directament de laixeta!! jejeje, aixi que aixo ens estalbiem !

Al sortir del restaurant de cop ja era fosc! (perque a aqui a japo, es fa de nit a les 5!! Daqui els cartells de neons lluminosos de les grans ciutats!)

I caminant cap a lestacio, ens hem aturat a una papareria japonesa, on ens hem endut la sorpresa de trobari pinzells japonesos!!! Uooooo!! Doncs ens hem motivat i els dos ens hem comprat un parell cadascun, mes un pot de tinta!


I ara, ja estem al barri de lalberg!!!! Iuuujuuuuuuu mooolt i moolt cansats!


B:e familia moltes gracies per seguirnos!! Com podeu anar veient pels comentaris no cal estar gaire preocupats, es un pais molt segur on la gent realment es encantadora!! Realment, si no ho vius no tu pots creure, tenint com a referent Espanya! xD


Molts petons i una forta abrassada!!!

Japo un pais de contrastos

Diumenge no us vam poder escriure al lloc on teniem pensat anar a conectarnus, al cafe dinternet del barri on estem dormin aquests dies, pero avui no hem volgut fallar, i aqui estem!!

Be, us explicarem que vam fer ahir! Ens vam aixecar ben aviat per poder agafar diversos trens que ens portarien cap al poble de Kita Kamakura, un poble molt pinturesc i molt diferent a tot lo que hem estat veient aquests primers dies per Tokyo: naturalesa, cases petites amb l`estil classic del japo, i una tranquilitat exquisita!! De moment no ens estrem troban gaires aglomeracions als llocs turistics, excepte a la gran ciutat que es inevitable!

Doncs be, al baixar a la estacio del poble, petita i eustera, pero molt acollidora, vam dirigirnos cap a un recinte on a mida que passejaves anaves topante amb diferents classes de temples: uns m:es grans, daltres mes petits... pero cadascun d-ells amb una bellesa inigualable! Son temples molt ben conservats i plens de tranquilitat, a mes es troben envoltats per un conjunt molt vucolic, amb plantes molt diverses ( que mai haviem vist per Espanya) i una vegetacio verda i molt ben cuidada, amb petits llacs al costat d^alguns dels temples mes representatius. Tamb:e ens va cridar molt l^atencio un petit cementiri a l^estil japones, res a veure amb lo que estem acostumats!! Les lapides son com petits monolits, envoltats de pedres i figures amb un significat religios daqui, creant parceletes petites per a cada difunt, amb uns pals al darrere que tenen escrits japonesos que deuen ser desitjos dels familiars pels seus difunts. Doncs imagineuvos aixo envoltat no de cases, sino de boscos ben profunds i frondosos, amb bambus i arbres gegants i centenaris!! Preciooos!! I tot aix@o amb un silenci absolut, ja que cal remarcar que Japo es un pais on les persones son molt respectuoses i molt discretes, cosa que s^agraeix!
Tanta bellesa ens va portar a fer dibuixos i milers de fotografies, fet que va fer que sense donar\nos compte fossin ja les 3 de la tarda. Buscant, buscant morts de gana, vam trobar un restaurant que ens recomanava la guia, i va ser un lloc molt macu!! Tipic Japones, on vam poder disfrutar de lautentic Udon! una sopa amb verduretes i uns fideus llargs, prims i bonissims!! Acompanyat d^una tempura exquisita que ens guardava grans sorpreses sota l^arrebossat!

Amb l^estomac ple, vam anar pitant cap a un altre conjunt de temples, abans que sens fes tard. I tamb]e vam poder disfrutar moltissim, pero lo millor de tot va ser un temple on sestava celebrant una cerimonia en directe! En vam poder grabar un trossset nomes, perque just sem va acabar la bateria! Es seguia un ritual, seguit majoritariament per dones grans vestides amb els tipics tratges anomenats kimonos, les quals, duien una serie d^artilugis per a duu a terme la cerimonia. A mida que cantaven unes cansons tocaben unes campanetes acompassadament creant una melodia molt dolsa i cerimoniosa! Despres, amb una ma agafaven un amulet de boletes de fusta, mentre anaven cantant i escoltant pregaries. Molt emotiu!

Al voltant daquest temple, hi havia un llac amb unes mini muntanyetes verdissimes i ben cuidades que aconseguien una harmonia inigualable! Quan ja haviem acabat el recorregut, i gracies a la amabilitat de la gent japonesa, vam aconseguir trobar un cami encantador i fantastic.
S^endinsava cap a la profunditat dels boscos que veiem des dels temples, i oferien paratges increhible. Gracies a la humitat que hi fa, hi ha molsa i verdo per tot arreu. A mes aquest dia havia plovisquejat una miqueta i els verds es veien molt intenssos.

El cami es composava al principi per unes escales molt llargues que anaven pujant, semblaven interminables!! Pero realment valia la pena pujarles, seguiem trobant imatges religioses, i temples mes senzills pero molt bunics, on vam poder sentir com sonava un Kodo! ( es com una timbal, pero que sona molt agut) al Fito se li va posar la pell de gallina!!!
Vam seguir endavant i ja tot eren camins, moolt frondosos com ja he dit i molt verds! On ens vam arribar a trobar de tot! Esquirolets saltant per les branques, corbs, serps i aranyes gegants i de tota mena!!! Realment una excursio que no teniem en ment pero que ens va agradar molt!

Ja quan s^acostava la foscor, per fi vam arribar al poble altre vegada, pero a una altra banda i ens vam topa amb un munt de cases petites pero que es veien de gent adinerada. I caminant una bona estona m:es vam arribar cap al centre, on hi havien encara mes temples!!! Puuuufff, aquest cop no budistes, sino, Sintoistes tambe molt grans i bonics! Ah!! vam poder veure a dos nuvis!! Molt originals els vestits!

I aqui lexcursioneta!! Un cop a lalberg, ja era tard per conectarnos i vam anar a dormir super cansats!!

Una abrassada!

Una tanda de fotus

Dolsa imatge de dues nenes menjant el mateix que ens vam atrevir a tastar nosaltre. Tenia una pinta xunga pero estava bo, pero no tant com els menjars del restaurant de nikko! Bo, bonic i barat! El paradis terrenal, sense dubte!

Aqui una curiositat. Tot i que molts cotxes son caixes de sabates gegants amb rodes, estil Suzuki wagon, aquest model tambe es molt comu. Com veieu es una marca rara que ha imitat o al menys o ha intentat, al Mini classic! El Fito es va fer unes rises en veurel. :P

Como no! La zoomer que nomes es ven al Japo! es el model 250cc.

Buaha!!!! aquest model es el pepino que em vull comprar en un futur. Al Japo la gent es 'tuneja' les maxiscooters rollo custom amb cromats i demes garrulades! son la bomba.

Al voltant dels temples, els jardins sassemblen a jardins botanics. Impressionants! No pararies de fer fotos. com diuen els japos: Sugooooi!

Avui Shibuya

Avui hem marxat de la casa del Keichiro i ara estem escribint des de lhostal, on hem de pagar 100yens x pofer parlar am vosaltres, aixi que nem per feina!

Els dies es fan cansats i no dormim lo suficient...pero lo millor es que els sabem aprofitar. Avui hem passat el dia visitant els voltants de l-alberg i despres hem agafat el tren, como no, per visitar Ueno i Shibuya. A Ueno hem visitat la famosa botiga de Zoomer que des de Bcn vam estar mirant, ens ha fascinat molt, a mes el carrer estava ple de botigues de motos!! El Fito l-ha disfrutat!


Despres hem estat a uns encants que no son re semblants als de Catalunya, es tracta de carrers plens,plens,plenissims de gent i de mil paredetes de coses ben diverses, gorros,roba,peix, te, menja rapid... Jo me comprat un gorro i el fito ha probat un tentempie molt estrany!! Hem fet moltes fotos i videos!

Despres el glamuros barri de Shibuya, amb els cartells mes grans i lluimosos que et puguis imaginar, i amb centenars de japos amunt i aball comprant a un ritme de vertigen. A alla hem vist els 5 famosos passos de cebra que creen una circulacio brutal de gent, que van a totes direccions en el moment en que es posa verd!! Nosaltres per fi ho hem pogut viure en la nostra pell

Lo mes segur es que dema no poguem escriure.. pero no us preocupeu que de noticies sempre en tindreu!

Dema toca Kamakura, una ciutat de costa!!! A veure que tal es!!!

Una abrasada a tots!

Bon dia des de Tokyo!!!!

Hola mamaaa!!

A aqui son les 10 del mati, ens hem aixecat a aquesta hora perque ahir vam anar a dormir a les 2!!

Avui marxem de casa en Keiichiro, pero lhem deixat molt content!! Ens ha dit que podem tornar cap al Novembre!! Pel que sembla li hem causat bona impressio! ^^

Ara esta amb el Fito parlan sobre com feru per poder anar a la propera destinacio que tenim avui, ja que avui anem a Kamakura. Entre els dos, mitjanssant els mapes de les guies, estan organitzant la millor ruta per poder anar cap alla. Segons ens ha dit hi ha un gran temple!! A veure que tal.

Es veritat que al final lordinador portatil no sabem si sera posible... pero de totes maneres, intentarem trobar la manera de comunicarnos. Alguns albergs compten amb zona dinternet, esperem que al lloc on anirem aquesta nit sigui aixi. Si no, no et preocupis! Trobarem la manera de comunicarnos

Be, aixo es tot per avui!!!


Un peto ben fort familia (k)

Segon dia a la Capital

Des daqui, les hores passen rapidissimament, ara el Fito esta aqui parlant amb el nostre amic keiichiro i atencio, hi ha una nova inquilina a la casa daquest homenet, el seu nom no el se... sempre em passa quan conec algun per primer cop, pero es una noia de 23 anys daustralia, i ens va molt be perque ella ens fa de correctora!! es molt divertit conversa entre tres llengues diferents i aprenem molt!

A banda de les nostres experiencies 'couchsurfingueres' val a dir que portem dos dies pero ja sembla una setmana ja que hem estat cap amunt i avall tot el dia.
Jo (Fito) m-he comprat un objectiu perque tot i que amb la baixada del euro no esta tot tant barat com esperava, vull tenir un bon objectiu per retratar el pais com deu mana. La Cris ja sa comprat la camara de video i dema mateix ja es posara a disfrutarla.
Des daqui vull dir-li al Toni que per desgracia els portatils estan en japones i no es pot canviar l`idioma a no ser que es canvii el windows. Aixi que lamento comunicarte, Gay, que t`hauras d`esperar a que surti l`acer de 120Gb alla, es lo que hay :(

Aqui teniu una escena molt carinyosa que ens em trobat nomes llevarnos en el barri on viu el nostre amic Japo. Aqui al Japo els nens fan molta gracia, perque a part de palrar japones com si fossin persones adultes van vestidets duniforme amb colors pastel com el rosa o el blau. Fan molta gracia!! ^^


Passo els comandaments a la Cristy! Una abrasada a tots!

Pos... realment ha estat un dia ple de noves situacions, molt cansat i esgotador tot plegat. A aqui al Japo la gent es soba dreta, asseguda de totes les maneres als trens i jo ja semblava una dells, sobadissima perduda al tren de tornada, qe no maguantava mes!!!

Per cert, no tot ha estat comprar i anar amun i aball, hem anat a un museu molt xuluuu!!! Es diu Ghibli, i es troba una micona allunyat del centre, aixo no ho sabiem, i malgrat anar amb una hora d-antelacio hem arribat justissims!!! Pero al caminata que em fet ha valgut moltissim la pena, es un museu increhible, i mes per aquells que adoren el mon de lanimacio en general. Hem estat fins que han tancat i no hem pogut marxar sense endurnos un soubenir tipic ^^

A aqui Japo, cal dir que a partir de les 5 de la tarda es fa fosc!!! Pero la gent es doncs quan acaben les seves feines o estudis i surt " a lataqeeer" en busca de compres i mes compres!! El seu afany de comprar sembla insasiable, i els mobils tots son dultissima generacio, amb milers de ninotets de totes les mides penjanti, i tenen la vista tot el dia enganxada a la pantalla, es una pasada!

Pero malgrat ser un pais modern tecnologicament, son vigents alguns dels canons mes antics, aquest mati n-hem trobat un exemple, mentres feiem el trajecte de casa del Keiichiro al centre de Tokyo.



I per despedirnos, nom:es em fa falta dir que el meu mobil sa mort, ja que estavem en una botiga i se ma precipitat de les mans... i weno, malgrat aquest incident aqui us deixem per ultim una imatge de com estem, per a les mamiiis!!!!!




es tot per avui!!!!!!!! daqui poquet esperem anar a mumiii, pero avui algu es qedara sense tatami...ｑｕｉ　ｓｅｒａ？

Ja estem aqui!!

Per fi ha passat una de les fases que mes ens temiem:
Les hores de viatge, no perdre les maletes... i ho hem aconseguit.

Aquesta tarda hem estat fent tramits, com fernos el JRP, i hem conegut a molta gent que ha estat en tot moment molt atenta amb nosaltres quan veien que no sabiem de que anava la cosa (Fins i tot una tia ens ha acompanyat com 20 minuts per donarnos canvi, aconseguir una cabina per trucar i explicar la ruta a seguir per arribar a cal keii. aixi que de moment el valans es molt boo!!

Ara podem escriureus des de l-ordinador del keiichiro qui ens esta preparant un soparet que ja vorem quina puntuacio senduu, pero per lesfors, segur que un 10!!!

Te una casa petitona i molt acollidora, ens ha portat des de lestacio que hem quedat fins a casa seva en moto, un per un, i molt be! (ara ens esta fent unes gyoza y uns arrosset amb una salsa entre pure i sopa molt rara! pr molt bona pinta

A veure que farem dema, consumir segur que sim el fito sen mor de ganes!! Les botigues son temptadoress!!!!


Familia i amics com a conclusio estem　ｍｏｌｔ　ｂｅ！！


Ｕｎａ　ａｂｒａｓａｄａ

dema amb el portatil del toni posem fotos!

Sentiments

Mare meva, quin dramatisme a casa... que si això, que si allò altre, que vigileu, no us separeu, que si parlem quan a allà siguin les "x" hores... puuuf!!! Ho han aconseguit! M'han posat nerviosaaaa!!

Vaja dos bledes estan fetes la mama i la tata, si es que... ja sé que m'estimeu molt, però aquestes coses s'han de fer, per crèixer i evolucionar, com se'n diu a aquí "sortir de l'ou" així que, no us queda més remei que assumir-ho i sobretot, confiar amb mi!!!

Ai, que m'entra ja l'enyorassa, que és inevitable...

És cert que us trobaré a tots en falta, però que segurament també seré feliç de trobar-me sola enfrontant-me als problemes i veient cada dia un entorn diferent del qual n'estic tan acostumada, serà un xoc, però segur que no n'hi ha per tant!!

Així que, TRANQUILITAT!!!

Intentarem des dels mitjans informàtics mantenir-vos al corrent de TOT, TOT i TOT!!!

Ara si, l'última actualització des de Molins de Rei, Barcelona, Catalunya, Europa!!!!!!!!!!

Com entendre les adreces de Tòquio

Hola amics!

Avui explicarem una curiositat sobre les adreces de la ciutat de Tòquio.
Abans de marxar cap allà ens hem estat informant d'algunes adresses d'interés. Lo fotut del tema es que allà no és com aquí (això està clar, no?) i després d'estar consultant algunes pàgines web hem entés el perquè.

Aquí utilitzem el carrer i el número i després la ciutat o vila, després Barcelona i Espanya en cas d'enviar una carta des de l'extranger.

Allà el tema funciona així:I direu, no era més fàcil posar carrers i números?
Si algú encara no ha deduit com és que es compliquen tant, la resposta és sencilla:
Degut al creixement accelerat d'aquesta ciutat (en amplada i no en alçada) i després de reconstruccions, degut als terratrèmols i bombardejos, s'ha creat una extensió de cases inmensa i 'descontrolada', i per tant, s'ha anat fent sub-sub-sub-zones dins la ciutat per tal de que els senyors de correus d'allà es puguin entendre. Si haguessin de posar nom als carrers no acabarien mai!
En altres ciutats de Japó això no funciona així, i no hi han tantes sub-àrees, o això hem llegit! ;)

D'aquí 4 dies ho sabrem....

Sayonara!

Ara si, si no estem mentalitzats...

Ja només queda rebisar la motxilla, assegurar-nos de que lo més important ho portem, com ho portem i sobretot el pes! Ja que la majoria de dies portarem a sobre la motxllia.

Una novetat d'últim moment, és que per fi el Fito ha trobat l'existencia d'uns quants càmpings on l'allotjament no és gens car, és més aviat com a aquí Espanya.
Així doncs, ens hem plantejat la idea de portar una tenda de campanya.

Bufff, acabo de pesar la motxilla i, malgrat no pesar ni 10kg, la noto bastant pesada, i més amb la poca fortalesa de la meva esquena que està força dèbil! Espero que l'enfortim en l'estada a Japó! I algun que altre massatget caurà... (així et torno tots els que et dec, Fito ;)

En fi... els nervis cada cop són més evidents, i cada cop veig més clar que si el Dimarts no em prenc una pastilla per adormir-me no m'adormiré per més que ho vulgui...estaré mossegant-me les dents i donant mil voltes al llit... lo que ens caurà a sobre serà una experiència en tots els sentits de la paraula!

En fi, queda respirar a fons i contar ovelletes, a veure si així no hi han tan nervis.

Veritats, mentides i exageracions

El que més m'agrada de viatjar és valorar els llocs que visito per mi mateix. Desmitificar els tòpics dels que tothom parla. De fet, el Japó és un dels països, per no dir el pais, que més mites existeixen. Des dels dibuixos del Club Super 3 fins el típic amic que coneix a algú que ha anat al Japó i t'explica coses d'allà.
Però ara que tinc amics que directament han anat allà i m'expliquen coses exagerades ja no se si considerar mites les seves històries o realitat, potser només son exageracions. Només hi ha una manera de saber-ho! Veient-ho amb els meus propis ulls. I per estar-ne segur tindré a la Cristineta al cantó per pessigar-me en cas de que no em cregui el que veig! jejeje

Només falten 9 dies i els nervis comencen a brotar per la hepidermis brurbrubrurbruuuur :)

Fins ara gent!

Ja tenim els Yens

Avui mateix me passat pel banc a buscar els Yens que teniem encarregats:

Al final ens ha sortit una mica millor el canvi (150¥ per 1€) i la primera impresió que m'he dut ha sigut: Doncs quina merda de bitllets! Sent Japos ja m'imaginava algo més molón... semblen bitllets de colecció de la primera guerra mundial! Suposo que el pallo que surt al bitllet aquest de 10.000¥ deu ser el 'jefazo' Japo o el Cap dels Yakuza... perque aquests ho controlen tot!

De totes maneres estic content perque ja tenim un mal de cap menys!

Ja comença a pillar color eeeh :D

Ens veiem.

13 days to go!

En Anglès tot sembla més 'molón', oi? jaja

Ara que per fi tot comença a agafar forma i el dia esperat s'acosta vull donar al blog un aire més fresc i divertit.

Per començar vull explicar el 'pollastre' que suposa saber més del que hem de saber. M'explico:

Porto 4 mesos o més fent el seguiment del mercat de divises, concretament el euro/yen, i només he pogut treure una conclusió, no ho feu mai això.
Està clar, aquestes coses de bursàtils només les entenen aquests cap quadrats d'economistes, els artistes com nosaltres xD no estem preparats per aquest tipus d'històries.
Resulta que aquests dies anava seguint com fluctuava la moneda nipona davant l'euro, però avui mateix (que hem encarregat els 300.000 yens que ens durem en metàl·lic) ens han informat que el canvi de moneda no te res a veure amb les divises. Bé, a veure si que te a veure, però el canvi de moneda és menys que la divisa per que els bancs es duen el seu 'pico' (i amb això no vull dir aquell % de comissió) sinó un % que es duen pel fet de comprar o vendre la moneda i per tant ens hem dut una galleda d'aigua freda en saber que per cada € ens donarien uns 145yens...



Total, que no us lieu, si algun dia heu de canviar moneda, aneu al banc més proper i deixeu-vos de gràfics i fluctuacions perquè només us durà mals de caps! Per voler estalviar uns euros al final hem perdut i tot. :'(

Però de tot s'apren.
Fins aviat!

15 dies i marxem cap a Japó!!!

Doncs si, sembla mentida però és inevitable que s'acosti el dia de sortida cap a Frankfurt, i després cap a Japó definitivament.

Des de la meva pròpia experiència (Cristina) mai he estat més d'una setmana fora de casa meva, del meu país, i com a molt he arribat fins a la costa sud de França.

I ara, de cop i volta, hem trobo en un viatge que serà d'1 mes i 5 dies a un país que està a 15 hores d'aquí, quan jo no he volat en un avió més de 2-3h. De moment, la por al dia assenyalat va sorgint, els dubtes també, però ja està tot organitzat i tirar-me enrere no serviria de res.

La veritat es que viatjar al dia d'avui es fa una mica difícil per varies coses.
En primer lloc, ha donat la casualitat que fa poc va haver-hi l'accident d'avió de Barajas; després el mal gestionament de les empreses d'avions amb lo qual t'arrisques a vols que surten més tard de l'hora concertada, a perdre l'equipatge on portes totes les teves pertinences personals... En fi, i milers més de coses que aconsegueixen posar-te la por al cos. Però a tot això, no s'ha de fer cap altre cosa que posar-hi valor i afrontar-ho, per que així, és la vida del dia a dia.

Avui en dia, trobo que les noticies i diversos medis intenten posar la por al cos a les persones, i si haguéssim de fer cas a tot a lo que ens alerten no podríem ni respirar. És doncs, que a la vida no tan de posar pors ni prohibicions si un té la il·lusió, la valentia i es sap gestionar els seus recursos per complir els seus somnis en realitat.

És cert que un mes fora de casa algun que altra problema pot ocasionar, però és part de l’experiència de les persones resoldre i saber-los afrontar. Aquestes coses al final és lo que ens fan créixer com a persones i aconseguir una mentalitat més oberta i més forta per afrontar tot allò que ens envolta.

Així doncs, amb aquest text animo als nostres seguidors a deixar-se de prejudicis i sobretot de pors, a viure el dia a dia amb valentia i amb ganes de menjar-se el món!!