Hola mamaaa!!
A aqui son les 10 del mati, ens hem aixecat a aquesta hora perque ahir vam anar a dormir a les 2!!
Avui marxem de casa en Keiichiro, pero lhem deixat molt content!! Ens ha dit que podem tornar cap al Novembre!! Pel que sembla li hem causat bona impressio! ^^
Ara esta amb el Fito parlan sobre com feru per poder anar a la propera destinacio que tenim avui, ja que avui anem a Kamakura. Entre els dos, mitjanssant els mapes de les guies, estan organitzant la millor ruta per poder anar cap alla. Segons ens ha dit hi ha un gran temple!! A veure que tal.
Es veritat que al final lordinador portatil no sabem si sera posible... pero de totes maneres, intentarem trobar la manera de comunicarnos. Alguns albergs compten amb zona dinternet, esperem que al lloc on anirem aquesta nit sigui aixi. Si no, no et preocupis! Trobarem la manera de comunicarnos
Be, aixo es tot per avui!!!
Un peto ben fort familia (k)
divendres, 3 d’octubre del 2008
Segon dia a la Capital
Des daqui, les hores passen rapidissimament, ara el Fito esta aqui parlant amb el nostre amic keiichiro i atencio, hi ha una nova inquilina a la casa daquest homenet, el seu nom no el se... sempre em passa quan conec algun per primer cop, pero es una noia de 23 anys daustralia, i ens va molt be perque ella ens fa de correctora!! es molt divertit conversa entre tres llengues diferents i aprenem molt!
A banda de les nostres experiencies 'couchsurfingueres' val a dir que portem dos dies pero ja sembla una setmana ja que hem estat cap amunt i avall tot el dia.
Jo (Fito) m-he comprat un objectiu perque tot i que amb la baixada del euro no esta tot tant barat com esperava, vull tenir un bon objectiu per retratar el pais com deu mana. La Cris ja sa comprat la camara de video i dema mateix ja es posara a disfrutarla.
Des daqui vull dir-li al Toni que per desgracia els portatils estan en japones i no es pot canviar l`idioma a no ser que es canvii el windows. Aixi que lamento comunicarte, Gay, que t`hauras d`esperar a que surti l`acer de 120Gb alla, es lo que hay :(
Aqui teniu una escena molt carinyosa que ens em trobat nomes llevarnos en el barri on viu el nostre amic Japo. Aqui al Japo els nens fan molta gracia, perque a part de palrar japones com si fossin persones adultes van vestidets duniforme amb colors pastel com el rosa o el blau. Fan molta gracia!! ^^
Passo els comandaments a la Cristy! Una abrasada a tots!
Pos... realment ha estat un dia ple de noves situacions, molt cansat i esgotador tot plegat. A aqui al Japo la gent es soba dreta, asseguda de totes les maneres als trens i jo ja semblava una dells, sobadissima perduda al tren de tornada, qe no maguantava mes!!!
Per cert, no tot ha estat comprar i anar amun i aball, hem anat a un museu molt xuluuu!!! Es diu Ghibli, i es troba una micona allunyat del centre, aixo no ho sabiem, i malgrat anar amb una hora d-antelacio hem arribat justissims!!! Pero al caminata que em fet ha valgut moltissim la pena, es un museu increhible, i mes per aquells que adoren el mon de lanimacio en general. Hem estat fins que han tancat i no hem pogut marxar sense endurnos un soubenir tipic ^^
A aqui Japo, cal dir que a partir de les 5 de la tarda es fa fosc!!! Pero la gent es doncs quan acaben les seves feines o estudis i surt " a lataqeeer" en busca de compres i mes compres!! El seu afany de comprar sembla insasiable, i els mobils tots son dultissima generacio, amb milers de ninotets de totes les mides penjanti, i tenen la vista tot el dia enganxada a la pantalla, es una pasada!
Pero malgrat ser un pais modern tecnologicament, son vigents alguns dels canons mes antics, aquest mati n-hem trobat un exemple, mentres feiem el trajecte de casa del Keiichiro al centre de Tokyo.
I per despedirnos, nom:es em fa falta dir que el meu mobil sa mort, ja que estavem en una botiga i se ma precipitat de les mans... i weno, malgrat aquest incident aqui us deixem per ultim una imatge de com estem, per a les mamiiis!!!!!
es tot per avui!!!!!!!! daqui poquet esperem anar a mumiii, pero avui algu es qedara sense tatami...ｑｕｉ ｓｅｒａ？
A banda de les nostres experiencies 'couchsurfingueres' val a dir que portem dos dies pero ja sembla una setmana ja que hem estat cap amunt i avall tot el dia.
Jo (Fito) m-he comprat un objectiu perque tot i que amb la baixada del euro no esta tot tant barat com esperava, vull tenir un bon objectiu per retratar el pais com deu mana. La Cris ja sa comprat la camara de video i dema mateix ja es posara a disfrutarla.
Des daqui vull dir-li al Toni que per desgracia els portatils estan en japones i no es pot canviar l`idioma a no ser que es canvii el windows. Aixi que lamento comunicarte, Gay, que t`hauras d`esperar a que surti l`acer de 120Gb alla, es lo que hay :(
Aqui teniu una escena molt carinyosa que ens em trobat nomes llevarnos en el barri on viu el nostre amic Japo. Aqui al Japo els nens fan molta gracia, perque a part de palrar japones com si fossin persones adultes van vestidets duniforme amb colors pastel com el rosa o el blau. Fan molta gracia!! ^^
Passo els comandaments a la Cristy! Una abrasada a tots!
Pos... realment ha estat un dia ple de noves situacions, molt cansat i esgotador tot plegat. A aqui al Japo la gent es soba dreta, asseguda de totes les maneres als trens i jo ja semblava una dells, sobadissima perduda al tren de tornada, qe no maguantava mes!!!
Per cert, no tot ha estat comprar i anar amun i aball, hem anat a un museu molt xuluuu!!! Es diu Ghibli, i es troba una micona allunyat del centre, aixo no ho sabiem, i malgrat anar amb una hora d-antelacio hem arribat justissims!!! Pero al caminata que em fet ha valgut moltissim la pena, es un museu increhible, i mes per aquells que adoren el mon de lanimacio en general. Hem estat fins que han tancat i no hem pogut marxar sense endurnos un soubenir tipic ^^
A aqui Japo, cal dir que a partir de les 5 de la tarda es fa fosc!!! Pero la gent es doncs quan acaben les seves feines o estudis i surt " a lataqeeer" en busca de compres i mes compres!! El seu afany de comprar sembla insasiable, i els mobils tots son dultissima generacio, amb milers de ninotets de totes les mides penjanti, i tenen la vista tot el dia enganxada a la pantalla, es una pasada!
Pero malgrat ser un pais modern tecnologicament, son vigents alguns dels canons mes antics, aquest mati n-hem trobat un exemple, mentres feiem el trajecte de casa del Keiichiro al centre de Tokyo.
I per despedirnos, nom:es em fa falta dir que el meu mobil sa mort, ja que estavem en una botiga i se ma precipitat de les mans... i weno, malgrat aquest incident aqui us deixem per ultim una imatge de com estem, per a les mamiiis!!!!!
es tot per avui!!!!!!!! daqui poquet esperem anar a mumiii, pero avui algu es qedara sense tatami...ｑｕｉ ｓｅｒａ？
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
