Us escribim rapidament amb els 10minuts que tenim gratuits a lHotel on estem allotjats.
A destacar no tantes coses com aquests altres dies ja que la ciutat no aporta grans experiencies pero tot i aixo algunes coses si que tenim.
El primer dia que vam arribar a lhotel nomes entrar ens vam topar amb uns reporters de la televisio japonesa que estaven fent un reportatge sobre la influencia de laugment del valor del yen respecte les altres monedes i com repercuteix aixo al turisme. I nosaltres vam haver de parlar, ens van entrevistar i van filmar la nostra habitacio i tot!! i tot aixo en spanglish!! jajjajjaa us ho podeu imaginar, molt curios tot plegat.
Ahir vam tenir un dia de compres a Shibuya i de mirar botigues a lestil japones i algunes coses van caure...jejejeje
Avui hem anat a el barri d'Asakusa on ens hem trobat en ple festival budista on els nens i nenes vestits amb tratjes tipics del festival (uns 6 o 7 anys) anaven cap el temple agafats de les mans amb unes flors a la ma.
Despres hem estat passejant per un infinit mercat dobjectes tipics japonesos i ho hem rematat anant a dinar en un restaurant de MonjaYaki, com els OkonomiYaki pero sense ou... i uns YakiSoba fets devant nostre a la plantxa de la taula!! bonissssims!! com anyorarem aquestes especialitats.
Per acabar hem fet unes compres moteras a la tenda Zoomer (nomes el Fito)
Un peto familiaaa
divendres, 31 d’octubre del 2008
dilluns, 27 d’octubre del 2008
富士山 / Mont Fuji
Be, no mestare per romansos. Si ahir no vam poder pujar fotos y en canvi us vam fotre el rollo, avui tot el contrari. Disfruteu de les vistes ;)
De Kanazawa a Takayama: Odisea motxillera!
Com haviem dit anteriorment, ens trobavem a Kanazawa i de bon mati ens vam endrapar unes cuantes boles darros i bollitos aprofitant els ultims minuts abans del Check-out en el hotelaso. La visita en aquesta petita ciutat no va ser molt extensa pr no ens vam perdre els atractius principals: Primer el barri de Geishas on aquest cop no en vam veure ni una, ja que pel mati no surten. Despres vam anar a passejar per un inmens jardi japones, que on et podies perdre per mil camins diferents que no sabies ben be don sortien, pero cada passa era un regal per la vista! Quins jardins, quin bon gust i quants arbres centenaris que tenen!
En acabar, vam dinar qualsevol cosa i cap a lestacio a buscar els motxilles i a fer una mica de temps per agafar lautobus que ens portaria cap a un poblet allunyadet, don lo mes peculiar en son les cases, que a lestar a una zona muntanyosa i allunyada, amb el fred dels hiverns hi neva molt i les cases tenen unes taulades fetes amb uan especie de palla, per tal de poder soportar el pes de la neu i aillarne be el fred!
Doncs amb lautobus vam estar una hora, i quan vam arribar al famos poblet eren nomes les 6 pero era com si fossin les 11 de la nit a Espanya. Al tractarse dun poblacho no hi havia ni quisqui i tot esta molt desolat, per no haverhi no hi havia ni llum!!! aixi que un cop sortir de lautobus, no teniem a gairebe ningu a qui preguntar on ens podiem allotjar, ja que pel que ens havien dit el conductor i algun home del poble (mig rientnos de nosaltres) el poble on teniem pensat passar la nit quedava a 20km i no hi havia cap mena de transport per anar!
Per un moment sens va caure el mon a sobre... feia fred, era tot fosc i per lo que haviem vist la gent ja no era tan simpatica com a les ciutats.
Pero no ens vam venir aball i vam decidir dirigirnos a una de les famoses botigues que estan per tot arreu, que venen les 24hores del dia, on vam pensar que hi passaria mes gent i algu que altre ens podria ajuda.
Per arribar a la botiga vam caminar, amb lajud de la llenterna, uns 20 minuts. A alla, vam preguntar al botiguer i a gent que hi havia, pero tambe eren de poble i poc es podien explicar! Pero en algo ens van treure aigua clara. Es veu que aprop hi havia una area de servei on podriem tenir, com a minim, un sostre! aixo ens va tranquilitzar una mica, tot i que no sabiem ben be que volien dir amb "area de servei". Mentres ho rumiavem, vam comprar el sopar i en un banc anavem veient com no paraven darribar i marxar persones amb el cotxe. Fins que, com si duna senyal es tractes, vam veure com arribava una furgoneta i aparcava just al nostre dabant. Daquesta en va baixar un noi, al que li posavem uns 30 anys i el qual duia una suadera de la creu roja que hi posava "Life saver", pero japonesa, i ens va cridar latencio, potser era una senyal!! PEro no ens vam decidir a dirli res fins que va sortir de la botiga amb les compres ja fetes. Va ser quan vam dir, amb un filet de veu, la paraula magica "Sumimasen!" i a partir daqui tot va anar rodat.
No va tenir cap problema en portarnos a larea de servei, ja que ell i al seva companya (mes un gosset petito) tambe hi anaven a passar la nit. Van ser molt amables amb nosaltres i ens van dir que podiem dormir al porxo de larea. Nosaltres els hi vam agrair el tragecte i vam comensar a investigar la zona, on rapidament ens vam fer un lloc per passar la nit on estavem ben resguardats del fred! Mentres llegiem, de sobte el noi va tornar amb uns sacs de dormir super gruixuts!! I a mes a mes ens va dir que si lendema voliem que ens despertes, podriem anar junts a veure el poble de les famoses cases! ( aqui els dos no ens creiem re del que ens estava passant!)
I lendema dit i fet, despres de dormir no pas tan malament com ens pensavem, lhome ja estava al costat nostre preparant lesmorzar amb la seva dona! Junts vam esmorzar i visitar el poble, com haviem dit. I per si no fos bastant, tambe vam anar junts fins al nostre segon desti, Takayama!!! Amb furgo, calentets i molt ben acompanyats!
En aquets poble tan encantador, vam veure un petit mercat de fruites, verdures, flors, joguines, fruits secs... i despres vam passejar per carrerons plens de botiguetes dins de les cases tipiques japoneses, un ambient molt agradable i on hi havia molt de turisme japones. Junts vam veure les botigues i probar mil cosetes que hi havien de mostra, i tambe alguna que altre cosa vam comprar!
Ja eren les 12 del mig dia, i arribava lhora de partir. A nosaltres ens va fer molta pena, pero els hi teniem preparat dues targetetes amb les nostres adreces, perque no soblidessin de nosaltres. A canvi ells tambe tenien algo per nosaltres. Ens van regalar uns palillos japonesos adornats, a cadascu!! Mare mevaaaaaaa, quina gent tan maca!!! No els oblidarem i des daqui els hi tornem a agrair TOT lo que van fer per nosaltres!!! (Per cert, cal remarcar que eren de Tokyo, i van compartir les seves mini vacances amb nosaltres ^^ )
I avui... ja Dilluns gran dia esperat: visita al Mont Fuji!!!! I, per sort ens ha fet molt bon dia, malgrat que a mida que pujavem la muntanya la boira i els nuvols anaven augmentant, i el fred tambe! Quina temperatura tan diferent fa a aqui a dalt! Al final nomes hem pogut puja des de la 5a a la 8a estacio, on estava nevat, i en consequencia relliscava un munt! Pero ha estat tota una experiencia, malgrat no poder fer el cim! Un altre dia sera!!!!
No pengem fotos no perque no volguem, sino perque hem trobat el restaurant des don escribim que te internet gratuit, improvitzadament!
Una forta abrassada familia!
En acabar, vam dinar qualsevol cosa i cap a lestacio a buscar els motxilles i a fer una mica de temps per agafar lautobus que ens portaria cap a un poblet allunyadet, don lo mes peculiar en son les cases, que a lestar a una zona muntanyosa i allunyada, amb el fred dels hiverns hi neva molt i les cases tenen unes taulades fetes amb uan especie de palla, per tal de poder soportar el pes de la neu i aillarne be el fred!
Doncs amb lautobus vam estar una hora, i quan vam arribar al famos poblet eren nomes les 6 pero era com si fossin les 11 de la nit a Espanya. Al tractarse dun poblacho no hi havia ni quisqui i tot esta molt desolat, per no haverhi no hi havia ni llum!!! aixi que un cop sortir de lautobus, no teniem a gairebe ningu a qui preguntar on ens podiem allotjar, ja que pel que ens havien dit el conductor i algun home del poble (mig rientnos de nosaltres) el poble on teniem pensat passar la nit quedava a 20km i no hi havia cap mena de transport per anar!
Per un moment sens va caure el mon a sobre... feia fred, era tot fosc i per lo que haviem vist la gent ja no era tan simpatica com a les ciutats.
Pero no ens vam venir aball i vam decidir dirigirnos a una de les famoses botigues que estan per tot arreu, que venen les 24hores del dia, on vam pensar que hi passaria mes gent i algu que altre ens podria ajuda.
Per arribar a la botiga vam caminar, amb lajud de la llenterna, uns 20 minuts. A alla, vam preguntar al botiguer i a gent que hi havia, pero tambe eren de poble i poc es podien explicar! Pero en algo ens van treure aigua clara. Es veu que aprop hi havia una area de servei on podriem tenir, com a minim, un sostre! aixo ens va tranquilitzar una mica, tot i que no sabiem ben be que volien dir amb "area de servei". Mentres ho rumiavem, vam comprar el sopar i en un banc anavem veient com no paraven darribar i marxar persones amb el cotxe. Fins que, com si duna senyal es tractes, vam veure com arribava una furgoneta i aparcava just al nostre dabant. Daquesta en va baixar un noi, al que li posavem uns 30 anys i el qual duia una suadera de la creu roja que hi posava "Life saver", pero japonesa, i ens va cridar latencio, potser era una senyal!! PEro no ens vam decidir a dirli res fins que va sortir de la botiga amb les compres ja fetes. Va ser quan vam dir, amb un filet de veu, la paraula magica "Sumimasen!" i a partir daqui tot va anar rodat.
No va tenir cap problema en portarnos a larea de servei, ja que ell i al seva companya (mes un gosset petito) tambe hi anaven a passar la nit. Van ser molt amables amb nosaltres i ens van dir que podiem dormir al porxo de larea. Nosaltres els hi vam agrair el tragecte i vam comensar a investigar la zona, on rapidament ens vam fer un lloc per passar la nit on estavem ben resguardats del fred! Mentres llegiem, de sobte el noi va tornar amb uns sacs de dormir super gruixuts!! I a mes a mes ens va dir que si lendema voliem que ens despertes, podriem anar junts a veure el poble de les famoses cases! ( aqui els dos no ens creiem re del que ens estava passant!)
I lendema dit i fet, despres de dormir no pas tan malament com ens pensavem, lhome ja estava al costat nostre preparant lesmorzar amb la seva dona! Junts vam esmorzar i visitar el poble, com haviem dit. I per si no fos bastant, tambe vam anar junts fins al nostre segon desti, Takayama!!! Amb furgo, calentets i molt ben acompanyats!
En aquets poble tan encantador, vam veure un petit mercat de fruites, verdures, flors, joguines, fruits secs... i despres vam passejar per carrerons plens de botiguetes dins de les cases tipiques japoneses, un ambient molt agradable i on hi havia molt de turisme japones. Junts vam veure les botigues i probar mil cosetes que hi havien de mostra, i tambe alguna que altre cosa vam comprar!
Ja eren les 12 del mig dia, i arribava lhora de partir. A nosaltres ens va fer molta pena, pero els hi teniem preparat dues targetetes amb les nostres adreces, perque no soblidessin de nosaltres. A canvi ells tambe tenien algo per nosaltres. Ens van regalar uns palillos japonesos adornats, a cadascu!! Mare mevaaaaaaa, quina gent tan maca!!! No els oblidarem i des daqui els hi tornem a agrair TOT lo que van fer per nosaltres!!! (Per cert, cal remarcar que eren de Tokyo, i van compartir les seves mini vacances amb nosaltres ^^ )
I avui... ja Dilluns gran dia esperat: visita al Mont Fuji!!!! I, per sort ens ha fet molt bon dia, malgrat que a mida que pujavem la muntanya la boira i els nuvols anaven augmentant, i el fred tambe! Quina temperatura tan diferent fa a aqui a dalt! Al final nomes hem pogut puja des de la 5a a la 8a estacio, on estava nevat, i en consequencia relliscava un munt! Pero ha estat tota una experiencia, malgrat no poder fer el cim! Un altre dia sera!!!!
No pengem fotos no perque no volguem, sino perque hem trobat el restaurant des don escribim que te internet gratuit, improvitzadament!
Una forta abrassada familia!
divendres, 24 d’octubre del 2008
Rectificacio
Ahir vam actualitzar i vaig comentar que el Fito va perdre el JRP pero no vam explicar que al tornar el alberg el teniem alla！ Una botiga de devant la parada del bus lhavia vist, lhavia recollit i portat a lalberg!
Ahem dormit de luxe i acabem de esmorsar 5 boles darros i 3 pastetes! aprofitar que era gratis. Per que despres digueu que no menjem...
Apa, fins aviat!
Ahem dormit de luxe i acabem de esmorsar 5 boles darros i 3 pastetes! aprofitar que era gratis. Per que despres digueu que no menjem...
Apa, fins aviat!
Japan Rail Week
Portem cuatre dies amunt i avall ja que tenim una setmana de Japan Rail Pass.
El dilluns vam anar a veure un temple budista dissenyat per Tadao Ando, dels millors arquitectes japonesos, (per no dir el millor). Despres dunes hores al tren local vam poder disfrutar del espectacle arquitectonic.
El dilluns vam anar a veure un temple budista dissenyat per Tadao Ando, dels millors arquitectes japonesos, (per no dir el millor). Despres dunes hores al tren local vam poder disfrutar del espectacle arquitectonic.
Tot seguit ens adresavem cap a Hiroshima, on vam dormir al Hiroshima Youth Hostel, sense luxes pero correcte .
Al dia seguent, el Fito va perdre el JRP!! vaya pollo!! Vam estar tot el dia buscantlo, denuncia a la policia i demes metodes pero al final ens vam donar per vensuts. Despres de visitar el Museu, Parc, monument dels nens i Cupula de la bomba atomica (aquesta ciutat viu del desastre com podeu veure) i de visitar el camp dels 'Carps', lequip local de beisbol (esport rei al Japo) vam anar a per un restaurant 'Yasui' (Barat) i despres de preguntar a alguns vilatants vam estar dubtant i ens vam decidir per un que tenia parrilla a la taula i era especialitzat en carn de vedella.
Al dia seguent, el Fito va perdre el JRP!! vaya pollo!! Vam estar tot el dia buscantlo, denuncia a la policia i demes metodes pero al final ens vam donar per vensuts. Despres de visitar el Museu, Parc, monument dels nens i Cupula de la bomba atomica (aquesta ciutat viu del desastre com podeu veure) i de visitar el camp dels 'Carps', lequip local de beisbol (esport rei al Japo) vam anar a per un restaurant 'Yasui' (Barat) i despres de preguntar a alguns vilatants vam estar dubtant i ens vam decidir per un que tenia parrilla a la taula i era especialitzat en carn de vedella.
Aquella nit va estar molt divertida ja que vam coneixer al encarregat del restaurant, descompte de 500￥, regal dun gelat, vam coneixer 3 amigues seves i companyes de feina. En saber que haviem danar correns cap a lalberg perque eren les 10:40 i tancaven a les 11 :00, van trucar a una amiga, que com si de Batman es tractes, el seu Robin va apareixer en 30 segons al parking del restaurant gairebe xirriant roda!! jajajaja ens vam pujar 5 a un cotxe de 4 (un Honda petit i cuadrat pero actual) i amb el pedal a fons, nosaltres 2 i les 3 japos, entre rialles, vam arribar al moment al Alberg. Vam riure molt!
Al dia seguent, check-out i cap als 'Coin Lockers' a deixar les motxilles. Tot seguit, en busca del ferry que ens portaria cap a Miyajima, la famosa illa amb el Torii a l'aigua. A part de la pujada a la montanya per veure les vistes i la visita obligada del atractiu principal del lilla vam tornar a Hiroshima per anar al nostre seguent desti: Matsue
Al dia seguent, check-out i cap als 'Coin Lockers' a deixar les motxilles. Tot seguit, en busca del ferry que ens portaria cap a Miyajima, la famosa illa amb el Torii a l'aigua. A part de la pujada a la montanya per veure les vistes i la visita obligada del atractiu principal del lilla vam tornar a Hiroshima per anar al nostre seguent desti: Matsue
A Matsue poc hi ha per veure, la unica cosa que anavem a fer era veure el volca Daisen, que despres de pujarlo a mitjes (ja que no vam trobar el cami que portava al cim i a mes hi havia massa vent i boira) el dia ens va deixar un sabor agridols ja que el nostre objectiu era veure la posta de sol des del volca, pero tot no pot ser. Les vistes i el passeig va estar molt maco igualment! i a Matsue a dormir altre cop, al Hotel que estavem, valia 2100￥ i teniem habitacio doble, pica, tele i aire acondicionat. Dutxa compartida pero neta i privada.
Al dia seguent, es a dir avui, correns com boixos pq perdiem el tren que passa cada 30 o 40 minuts de bon mati. Despres de poderlo agafar per 10 segons, (!) hem seguit el nostre cami per arribar a Tottori, on hem pogut visitar les Dunes de sorra a la bora del mar interior de Japo! On hem pogut fer unes cuantes fotos i seguit el nostre cami fins a la ciutat desde la que us escribim: Kanazawa, famosa per el seu barri de Geishas, un dels 3 millors jardins del Japo i algun punt mes que ja decidirem dema al esmorzar. Si podem conectarnos a internet es perque, per primer cop, ens allotjem a un Hotel destil occidental, i no per gust, sino per que no hem trobat altra cosa i al 'ryokan' on anavem no hi havia lloc. Aixi que aqui estem, amb internet gratis, impresora, fax i telefon (pensem que el telefon no sera gratis...) bany privat amb tot tipues de comoditats (inclos water de 'chorrito' (pels que no sapiguen del que parlem, water que literalment et fot un raig daigua al cul... xDD ) nevereta, tele, aa i mil pijades com pijames, sabatilles i demes tonteries dutilitzar i llensar!
Una anotacio, si estem mes prims (que es veritat pq el Fito pesa entre 3 i 4 kg menys...) es pq ens fotem molts kilometres diaris a peu, bici o el que faci falta, pero no deixem de menjar!! arros per aqui, vols de soba per alla, pastetes a totes hores (estan bonissimes i tirades de preu) i quan no, hem pogut menjar millor que a casa! del menjar no podem queixarnos, us ho asegurem!!
Be, ara ve tanda de fotos!!
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Volets, Bambu, Minis, mes volets. Per poc que no coneixem als Barrufets!!!
Unes de motos. Cualsevol ferro amb rodes i un tubarro que faci soroll pot circular, ah! i sense casc!
El tren de la bruixa!
La geisha que vam veure. La segona era mes maca. Ja saveu la dita: Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda! ;)
Honda Canopy, mencanta! :P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
