dilluns, 10 de novembre del 2008

El comiat a l'aeroport de Narita





Aquestes fotos ens les han eviat els nostres amics de Tokyo, que tan ens han ajudat e aquest viatge!

Thank you for all Sato's family!

Ja s'ha acabat aquesta aventura a Japó

Doncs si estimadissims seguidors d'aquest humil blog, com dirien els japonesos: " ているだけ" ( s'ha acabat).

Per mi, Cristina, aquest viatge a significat moltíssim i m'ha fet créixer en tots els aspectes! Mai m'hauria pensat abans d'anar-hi, que em posaria a plorar com vaig plorar a l'aeroport de Narita! Quina pena em va entrar quan van desaparèixer dels meus ulls els nostres estimats amics de Kokubunji! Quina pena em va entrar en adonar-me'n que aquell país tan meravellós no el tornaria a veure fins d’aquí molt temps, i que inevitablement ja s'havien acabat aquells dies de despertar-nos amb la llum del dia i anar a per totes, sense tenir re programat!

Ufff... és un país tan diferent a tots els demés, la felicitat està en cada racó i RES pot anar-te malament, RE! Amb viatges com aquests et treus una vena dels ulls que no et deixava veure més enllà de la realitat del teu dia a dia, i aquesta sort només la tenen aquells que trenquen fronteres i volen conèixer altres realitats des de primera mà.
Nosaltres hem optat per aconseguir-ho per mitjà del Coucgh Surfing i obrint els nostres cors a la gent que anàvem trobant de qui, per sort, també ne'm rebut una bona resposta!
Molt preciosa la gent japonesa, com va dir el nostre amic Keiichiro no es que haguem tingut sort, és que és la pura realitat japonesa! Cosa que et deixa bocabadada...

Em sap greu escriure sense el meu Fito al meu costat però és que ara son les 9 del mati i no tinc re de son, sinó que tinc ganes de fer un munt de coses! Sobretot d'agrair-lis als nostres amics japonesos el que han fet per nosaltres i demostrar-lis des d'aqui el nostre agraïment!

Quan viatges, et renoves i això va molt bé! Ho recomano a tota aquella persona que n'estigui fart del dia a dia que porta i vulgui créixer, i no submergir-se amb la rutinària vida en que estem destinats en aquesta classe de món en el que vivim! Aquells que s'ho puguin permetre que s'agafin una motxilla amb quatre coses i a volar! Que a l'altre banda ens espera un món meravellós d'on en podem trobar meravellosos tresors, que només la bondat i la predisposició en trencar fronteres pot trobar.

Apa gent! Dir-vos als amics i familiars:
Que ens ha encantat tenir el vostre recolzament en tots els dies que em passat tan lluny, que sempre ens han donat forces i alegria per seguir el nostre dia a dia.

To the japanese people:
Tell them thanks for all the moments shared, all the smiles received, all the shared rides, your humility and hospitality and for having such a big heart!

You know now, here in Spain you will have two friends and two houses in Barcelona!



Cris and Feetz

dissabte, 8 de novembre del 2008

Ja estem a casa






Com molts ja sabreu, ja estem a Barcelona un altre cop.

Tenim moltes coses per explicar i fotos que afegir pero abans hem de fer una selecció de la informació ja que tenim milers de fotos y videos.

Avui simplement afegirem algunes fotos dels ultims dies.

Esperem que us hagi agradat les fotografies i que us hagi servit per algún dia poder anar-hi vosaltres. Val la pena provar-ho!

Fins aviat amics!

dissabte, 1 de novembre del 2008

I mes fotuuuus!







Doncs ve, aquestes fotos son una mica la representacio daquests ultims dies!
La primera es del dia del cumple del Fito! Aquesta va ser la millor manera de celebraru, atipantlo de delicioses pastes...nyam!!!

La seguent es de la cerimonia que vam trobarnos a Asakusa, els nens anaven amb aquets vestits tan bunics i les mares amb una flor groga! Molt emotiu ^^

El plat que veieu a la fotografia que ens estan cuinant es el famos Yaki-Soba! nyam nyam!

La ultima es dahir pel mati, quan vam anar a visitar un edifici en el que podies pujar fins el 45e pis! Des dalli tenies vistes com les que veieu en la fotografia, quin vertic!


Be, aquestes fotografies son des de la camara de la Cris :P En Fito en te de millor ho se!!!

Un peto familia!

Avui foticoooos!!!








La primera foto fa referencia a la moda de Tokyo! Les noies es vesteixen com elles volen i no hi ha moda que valgui. Aquesta es una de les mil venedores dun dels centres comercials que vam visitar ahir. Mare meva, aqui no es tallen ni un pel! Lo que ems veiem son minifaldilles, botes fins als genolls i gorros de tota mena!

Per cert, aqui els noies tenen les pestanyes molt curtes i gairebe totes sen poses de postisses! xD Deu nidoo lo presumides que arriben a ser.

Despres, les seguents fotos son dahir per la nit, de nou a casa den Keiichiro! Ohhh... quina sort que ens pugui acollir aquests ultims dies! Hem dormit de meravelles avui!
Les fotos fan referencia al sopa que li vam fer com agraiment per lo que esta fent per nosaltres, i li vam voler fer algo del nostre pais, i com no, "Truita de patates"! jejeje i no hi podia faltar el "pa amb tomaquet" ;)

Lo mes gracios de tot van ser les torrades! En Kei te una torradora que fa torrades amb la cara del Winnie the poo! xD

A banda del menja japone,s en Kei ens va cuinar Yaki-Soba, amb mahonesa i algo darrosset! (mai falta!)

Doncs per avui es tot! Estem fent una mica el mandra per aqui casa del Kei...pobret!

divendres, 31 d’octubre del 2008

Tornada a Tokyo

Us escribim rapidament amb els 10minuts que tenim gratuits a lHotel on estem allotjats.

A destacar no tantes coses com aquests altres dies ja que la ciutat no aporta grans experiencies pero tot i aixo algunes coses si que tenim.

El primer dia que vam arribar a lhotel nomes entrar ens vam topar amb uns reporters de la televisio japonesa que estaven fent un reportatge sobre la influencia de laugment del valor del yen respecte les altres monedes i com repercuteix aixo al turisme. I nosaltres vam haver de parlar, ens van entrevistar i van filmar la nostra habitacio i tot!! i tot aixo en spanglish!! jajjajjaa us ho podeu imaginar, molt curios tot plegat.

Ahir vam tenir un dia de compres a Shibuya i de mirar botigues a lestil japones i algunes coses van caure...jejejeje

Avui hem anat a el barri d'Asakusa on ens hem trobat en ple festival budista on els nens i nenes vestits amb tratjes tipics del festival (uns 6 o 7 anys) anaven cap el temple agafats de les mans amb unes flors a la ma.
Despres hem estat passejant per un infinit mercat dobjectes tipics japonesos i ho hem rematat anant a dinar en un restaurant de MonjaYaki, com els OkonomiYaki pero sense ou... i uns YakiSoba fets devant nostre a la plantxa de la taula!! bonissssims!! com anyorarem aquestes especialitats.

Per acabar hem fet unes compres moteras a la tenda Zoomer (nomes el Fito)


Un peto familiaaa

dilluns, 27 d’octubre del 2008

富士山 / Mont Fuji

Be, no mestare per romansos. Si ahir no vam poder pujar fotos y en canvi us vam fotre el rollo, avui tot el contrari. Disfruteu de les vistes ;)





































































































































































































































De Kanazawa a Takayama: Odisea motxillera!

Com haviem dit anteriorment, ens trobavem a Kanazawa i de bon mati ens vam endrapar unes cuantes boles darros i bollitos aprofitant els ultims minuts abans del Check-out en el hotelaso. La visita en aquesta petita ciutat no va ser molt extensa pr no ens vam perdre els atractius principals: Primer el barri de Geishas on aquest cop no en vam veure ni una, ja que pel mati no surten. Despres vam anar a passejar per un inmens jardi japones, que on et podies perdre per mil camins diferents que no sabies ben be don sortien, pero cada passa era un regal per la vista! Quins jardins, quin bon gust i quants arbres centenaris que tenen!

En acabar, vam dinar qualsevol cosa i cap a lestacio a buscar els motxilles i a fer una mica de temps per agafar lautobus que ens portaria cap a un poblet allunyadet, don lo mes peculiar en son les cases, que a lestar a una zona muntanyosa i allunyada, amb el fred dels hiverns hi neva molt i les cases tenen unes taulades fetes amb uan especie de palla, per tal de poder soportar el pes de la neu i aillarne be el fred!

Doncs amb lautobus vam estar una hora, i quan vam arribar al famos poblet eren nomes les 6 pero era com si fossin les 11 de la nit a Espanya. Al tractarse dun poblacho no hi havia ni quisqui i tot esta molt desolat, per no haverhi no hi havia ni llum!!! aixi que un cop sortir de lautobus, no teniem a gairebe ningu a qui preguntar on ens podiem allotjar, ja que pel que ens havien dit el conductor i algun home del poble (mig rientnos de nosaltres) el poble on teniem pensat passar la nit quedava a 20km i no hi havia cap mena de transport per anar!

Per un moment sens va caure el mon a sobre... feia fred, era tot fosc i per lo que haviem vist la gent ja no era tan simpatica com a les ciutats.

Pero no ens vam venir aball i vam decidir dirigirnos a una de les famoses botigues que estan per tot arreu, que venen les 24hores del dia, on vam pensar que hi passaria mes gent i algu que altre ens podria ajuda.

Per arribar a la botiga vam caminar, amb lajud de la llenterna, uns 20 minuts. A alla, vam preguntar al botiguer i a gent que hi havia, pero tambe eren de poble i poc es podien explicar! Pero en algo ens van treure aigua clara. Es veu que aprop hi havia una area de servei on podriem tenir, com a minim, un sostre! aixo ens va tranquilitzar una mica, tot i que no sabiem ben be que volien dir amb "area de servei". Mentres ho rumiavem, vam comprar el sopar i en un banc anavem veient com no paraven darribar i marxar persones amb el cotxe. Fins que, com si duna senyal es tractes, vam veure com arribava una furgoneta i aparcava just al nostre dabant. Daquesta en va baixar un noi, al que li posavem uns 30 anys i el qual duia una suadera de la creu roja que hi posava "Life saver", pero japonesa, i ens va cridar latencio, potser era una senyal!! PEro no ens vam decidir a dirli res fins que va sortir de la botiga amb les compres ja fetes. Va ser quan vam dir, amb un filet de veu, la paraula magica "Sumimasen!" i a partir daqui tot va anar rodat.
No va tenir cap problema en portarnos a larea de servei, ja que ell i al seva companya (mes un gosset petito) tambe hi anaven a passar la nit. Van ser molt amables amb nosaltres i ens van dir que podiem dormir al porxo de larea. Nosaltres els hi vam agrair el tragecte i vam comensar a investigar la zona, on rapidament ens vam fer un lloc per passar la nit on estavem ben resguardats del fred! Mentres llegiem, de sobte el noi va tornar amb uns sacs de dormir super gruixuts!! I a mes a mes ens va dir que si lendema voliem que ens despertes, podriem anar junts a veure el poble de les famoses cases! ( aqui els dos no ens creiem re del que ens estava passant!)

I lendema dit i fet, despres de dormir no pas tan malament com ens pensavem, lhome ja estava al costat nostre preparant lesmorzar amb la seva dona! Junts vam esmorzar i visitar el poble, com haviem dit. I per si no fos bastant, tambe vam anar junts fins al nostre segon desti, Takayama!!! Amb furgo, calentets i molt ben acompanyats!

En aquets poble tan encantador, vam veure un petit mercat de fruites, verdures, flors, joguines, fruits secs... i despres vam passejar per carrerons plens de botiguetes dins de les cases tipiques japoneses, un ambient molt agradable i on hi havia molt de turisme japones. Junts vam veure les botigues i probar mil cosetes que hi havien de mostra, i tambe alguna que altre cosa vam comprar!

Ja eren les 12 del mig dia, i arribava lhora de partir. A nosaltres ens va fer molta pena, pero els hi teniem preparat dues targetetes amb les nostres adreces, perque no soblidessin de nosaltres. A canvi ells tambe tenien algo per nosaltres. Ens van regalar uns palillos japonesos adornats, a cadascu!! Mare mevaaaaaaa, quina gent tan maca!!! No els oblidarem i des daqui els hi tornem a agrair TOT lo que van fer per nosaltres!!! (Per cert, cal remarcar que eren de Tokyo, i van compartir les seves mini vacances amb nosaltres ^^ )

I avui... ja Dilluns gran dia esperat: visita al Mont Fuji!!!! I, per sort ens ha fet molt bon dia, malgrat que a mida que pujavem la muntanya la boira i els nuvols anaven augmentant, i el fred tambe! Quina temperatura tan diferent fa a aqui a dalt! Al final nomes hem pogut puja des de la 5a a la 8a estacio, on estava nevat, i en consequencia relliscava un munt! Pero ha estat tota una experiencia, malgrat no poder fer el cim! Un altre dia sera!!!!


No pengem fotos no perque no volguem, sino perque hem trobat el restaurant des don escribim que te internet gratuit, improvitzadament!


Una forta abrassada familia!

divendres, 24 d’octubre del 2008

Rectificacio

Ahir vam actualitzar i vaig comentar que el Fito va perdre el JRP pero no vam explicar que al tornar el alberg el teniem alla! Una botiga de devant la parada del bus lhavia vist, lhavia recollit i portat a lalberg!

Ahem dormit de luxe i acabem de esmorsar 5 boles darros i 3 pastetes! aprofitar que era gratis. Per que despres digueu que no menjem...

Apa, fins aviat!

Japan Rail Week

Portem cuatre dies amunt i avall ja que tenim una setmana de Japan Rail Pass.
El dilluns vam anar a veure un temple budista dissenyat per Tadao Ando, dels millors arquitectes japonesos, (per no dir el millor). Despres dunes hores al tren local vam poder disfrutar del espectacle arquitectonic.


Tot seguit ens adresavem cap a Hiroshima, on vam dormir al Hiroshima Youth Hostel, sense luxes pero correcte .

Al dia seguent, el Fito va perdre el JRP!! vaya pollo!! Vam estar tot el dia buscantlo, denuncia a la policia i demes metodes pero al final ens vam donar per vensuts. Despres de visitar el Museu, Parc, monument dels nens i Cupula de la bomba atomica (aquesta ciutat viu del desastre com podeu veure) i de visitar el camp dels 'Carps', lequip local de beisbol (esport rei al Japo) vam anar a per un restaurant 'Yasui' (Barat) i despres de preguntar a alguns vilatants vam estar dubtant i ens vam decidir per un que tenia parrilla a la taula i era especialitzat en carn de vedella.



Aquella nit va estar molt divertida ja que vam coneixer al encarregat del restaurant, descompte de 500¥, regal dun gelat, vam coneixer 3 amigues seves i companyes de feina. En saber que haviem danar correns cap a lalberg perque eren les 10:40 i tancaven a les 11 :00, van trucar a una amiga, que com si de Batman es tractes, el seu Robin va apareixer en 30 segons al parking del restaurant gairebe xirriant roda!! jajajaja ens vam pujar 5 a un cotxe de 4 (un Honda petit i cuadrat pero actual) i amb el pedal a fons, nosaltres 2 i les 3 japos, entre rialles, vam arribar al moment al Alberg. Vam riure molt!

Al dia seguent, check-out i cap als 'Coin Lockers' a deixar les motxilles. Tot seguit, en busca del ferry que ens portaria cap a Miyajima, la famosa illa amb el Torii a l'aigua. A part de la pujada a la montanya per veure les vistes i la visita obligada del atractiu principal del lilla vam tornar a Hiroshima per anar al nostre seguent desti: Matsue


A Matsue poc hi ha per veure, la unica cosa que anavem a fer era veure el volca Daisen, que despres de pujarlo a mitjes (ja que no vam trobar el cami que portava al cim i a mes hi havia massa vent i boira) el dia ens va deixar un sabor agridols ja que el nostre objectiu era veure la posta de sol des del volca, pero tot no pot ser. Les vistes i el passeig va estar molt maco igualment! i a Matsue a dormir altre cop, al Hotel que estavem, valia 2100¥ i teniem habitacio doble, pica, tele i aire acondicionat. Dutxa compartida pero neta i privada.

Al dia seguent, es a dir avui, correns com boixos pq perdiem el tren que passa cada 30 o 40 minuts de bon mati. Despres de poderlo agafar per 10 segons, (!) hem seguit el nostre cami per arribar a Tottori, on hem pogut visitar les Dunes de sorra a la bora del mar interior de Japo! On hem pogut fer unes cuantes fotos i seguit el nostre cami fins a la ciutat desde la que us escribim: Kanazawa, famosa per el seu barri de Geishas, un dels 3 millors jardins del Japo i algun punt mes que ja decidirem dema al esmorzar. Si podem conectarnos a internet es perque, per primer cop, ens allotjem a un Hotel destil occidental, i no per gust, sino per que no hem trobat altra cosa i al 'ryokan' on anavem no hi havia lloc. Aixi que aqui estem, amb internet gratis, impresora, fax i telefon (pensem que el telefon no sera gratis...) bany privat amb tot tipues de comoditats (inclos water de 'chorrito' (pels que no sapiguen del que parlem, water que literalment et fot un raig daigua al cul... xDD ) nevereta, tele, aa i mil pijades com pijames, sabatilles i demes tonteries dutilitzar i llensar!


Una anotacio, si estem mes prims (que es veritat pq el Fito pesa entre 3 i 4 kg menys...) es pq ens fotem molts kilometres diaris a peu, bici o el que faci falta, pero no deixem de menjar!! arros per aqui, vols de soba per alla, pastetes a totes hores (estan bonissimes i tirades de preu) i quan no, hem pogut menjar millor que a casa! del menjar no podem queixarnos, us ho asegurem!!

Be, ara ve tanda de fotos!!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Volets, Bambu, Minis, mes volets. Per poc que no coneixem als Barrufets!!!









Unes de motos. Cualsevol ferro amb rodes i un tubarro que faci soroll pot circular, ah! i sense casc!



El tren de la bruixa!

La geisha que vam veure. La segona era mes maca. Ja saveu la dita: Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda! ;)







Honda Canopy, mencanta! :P