De Kanazawa a Takayama: Odisea motxillera!

Com haviem dit anteriorment, ens trobavem a Kanazawa i de bon mati ens vam endrapar unes cuantes boles darros i bollitos aprofitant els ultims minuts abans del Check-out en el hotelaso. La visita en aquesta petita ciutat no va ser molt extensa pr no ens vam perdre els atractius principals: Primer el barri de Geishas on aquest cop no en vam veure ni una, ja que pel mati no surten. Despres vam anar a passejar per un inmens jardi japones, que on et podies perdre per mil camins diferents que no sabies ben be don sortien, pero cada passa era un regal per la vista! Quins jardins, quin bon gust i quants arbres centenaris que tenen!

En acabar, vam dinar qualsevol cosa i cap a lestacio a buscar els motxilles i a fer una mica de temps per agafar lautobus que ens portaria cap a un poblet allunyadet, don lo mes peculiar en son les cases, que a lestar a una zona muntanyosa i allunyada, amb el fred dels hiverns hi neva molt i les cases tenen unes taulades fetes amb uan especie de palla, per tal de poder soportar el pes de la neu i aillarne be el fred!

Doncs amb lautobus vam estar una hora, i quan vam arribar al famos poblet eren nomes les 6 pero era com si fossin les 11 de la nit a Espanya. Al tractarse dun poblacho no hi havia ni quisqui i tot esta molt desolat, per no haverhi no hi havia ni llum!!! aixi que un cop sortir de lautobus, no teniem a gairebe ningu a qui preguntar on ens podiem allotjar, ja que pel que ens havien dit el conductor i algun home del poble (mig rientnos de nosaltres) el poble on teniem pensat passar la nit quedava a 20km i no hi havia cap mena de transport per anar!

Per un moment sens va caure el mon a sobre... feia fred, era tot fosc i per lo que haviem vist la gent ja no era tan simpatica com a les ciutats.

Pero no ens vam venir aball i vam decidir dirigirnos a una de les famoses botigues que estan per tot arreu, que venen les 24hores del dia, on vam pensar que hi passaria mes gent i algu que altre ens podria ajuda.

Per arribar a la botiga vam caminar, amb lajud de la llenterna, uns 20 minuts. A alla, vam preguntar al botiguer i a gent que hi havia, pero tambe eren de poble i poc es podien explicar! Pero en algo ens van treure aigua clara. Es veu que aprop hi havia una area de servei on podriem tenir, com a minim, un sostre! aixo ens va tranquilitzar una mica, tot i que no sabiem ben be que volien dir amb "area de servei". Mentres ho rumiavem, vam comprar el sopar i en un banc anavem veient com no paraven darribar i marxar persones amb el cotxe. Fins que, com si duna senyal es tractes, vam veure com arribava una furgoneta i aparcava just al nostre dabant. Daquesta en va baixar un noi, al que li posavem uns 30 anys i el qual duia una suadera de la creu roja que hi posava "Life saver", pero japonesa, i ens va cridar latencio, potser era una senyal!! PEro no ens vam decidir a dirli res fins que va sortir de la botiga amb les compres ja fetes. Va ser quan vam dir, amb un filet de veu, la paraula magica "Sumimasen!" i a partir daqui tot va anar rodat.
No va tenir cap problema en portarnos a larea de servei, ja que ell i al seva companya (mes un gosset petito) tambe hi anaven a passar la nit. Van ser molt amables amb nosaltres i ens van dir que podiem dormir al porxo de larea. Nosaltres els hi vam agrair el tragecte i vam comensar a investigar la zona, on rapidament ens vam fer un lloc per passar la nit on estavem ben resguardats del fred! Mentres llegiem, de sobte el noi va tornar amb uns sacs de dormir super gruixuts!! I a mes a mes ens va dir que si lendema voliem que ens despertes, podriem anar junts a veure el poble de les famoses cases! ( aqui els dos no ens creiem re del que ens estava passant!)

I lendema dit i fet, despres de dormir no pas tan malament com ens pensavem, lhome ja estava al costat nostre preparant lesmorzar amb la seva dona! Junts vam esmorzar i visitar el poble, com haviem dit. I per si no fos bastant, tambe vam anar junts fins al nostre segon desti, Takayama!!! Amb furgo, calentets i molt ben acompanyats!

En aquets poble tan encantador, vam veure un petit mercat de fruites, verdures, flors, joguines, fruits secs... i despres vam passejar per carrerons plens de botiguetes dins de les cases tipiques japoneses, un ambient molt agradable i on hi havia molt de turisme japones. Junts vam veure les botigues i probar mil cosetes que hi havien de mostra, i tambe alguna que altre cosa vam comprar!

Ja eren les 12 del mig dia, i arribava lhora de partir. A nosaltres ens va fer molta pena, pero els hi teniem preparat dues targetetes amb les nostres adreces, perque no soblidessin de nosaltres. A canvi ells tambe tenien algo per nosaltres. Ens van regalar uns palillos japonesos adornats, a cadascu!! Mare mevaaaaaaa, quina gent tan maca!!! No els oblidarem i des daqui els hi tornem a agrair TOT lo que van fer per nosaltres!!! (Per cert, cal remarcar que eren de Tokyo, i van compartir les seves mini vacances amb nosaltres ^^ )

I avui... ja Dilluns gran dia esperat: visita al Mont Fuji!!!! I, per sort ens ha fet molt bon dia, malgrat que a mida que pujavem la muntanya la boira i els nuvols anaven augmentant, i el fred tambe! Quina temperatura tan diferent fa a aqui a dalt! Al final nomes hem pogut puja des de la 5a a la 8a estacio, on estava nevat, i en consequencia relliscava un munt! Pero ha estat tota una experiencia, malgrat no poder fer el cim! Un altre dia sera!!!!


No pengem fotos no perque no volguem, sino perque hem trobat el restaurant des don escribim que te internet gratuit, improvitzadament!


Una forta abrassada familia!