dissabte, 27 de setembre del 2008

Com entendre les adreces de Tòquio

Hola amics!

Avui explicarem una curiositat sobre les adreces de la ciutat de Tòquio.
Abans de marxar cap allà ens hem estat informant d'algunes adresses d'interés. Lo fotut del tema es que allà no és com aquí (això està clar, no?) i després d'estar consultant algunes pàgines web hem entés el perquè.

Aquí utilitzem el carrer i el número i després la ciutat o vila, després Barcelona i Espanya en cas d'enviar una carta des de l'extranger.

Allà el tema funciona així:I direu, no era més fàcil posar carrers i números?
Si algú encara no ha deduit com és que es compliquen tant, la resposta és sencilla:
Degut al creixement accelerat d'aquesta ciutat (en amplada i no en alçada) i després de reconstruccions, degut als terratrèmols i bombardejos, s'ha creat una extensió de cases inmensa i 'descontrolada', i per tant, s'ha anat fent sub-sub-sub-zones dins la ciutat per tal de que els senyors de correus d'allà es puguin entendre. Si haguessin de posar nom als carrers no acabarien mai!
En altres ciutats de Japó això no funciona així, i no hi han tantes sub-àrees, o això hem llegit! ;)

D'aquí 4 dies ho sabrem....

Sayonara!

Ara si, si no estem mentalitzats...

Ja només queda rebisar la motxilla, assegurar-nos de que lo més important ho portem, com ho portem i sobretot el pes! Ja que la majoria de dies portarem a sobre la motxllia.

Una novetat d'últim moment, és que per fi el Fito ha trobat l'existencia d'uns quants càmpings on l'allotjament no és gens car, és més aviat com a aquí Espanya.
Així doncs, ens hem plantejat la idea de portar una tenda de campanya.

Bufff, acabo de pesar la motxilla i, malgrat no pesar ni 10kg, la noto bastant pesada, i més amb la poca fortalesa de la meva esquena que està força dèbil! Espero que l'enfortim en l'estada a Japó! I algun que altre massatget caurà... (així et torno tots els que et dec, Fito ;)

En fi... els nervis cada cop són més evidents, i cada cop veig més clar que si el Dimarts no em prenc una pastilla per adormir-me no m'adormiré per més que ho vulgui...estaré mossegant-me les dents i donant mil voltes al llit... lo que ens caurà a sobre serà una experiència en tots els sentits de la paraula!

En fi, queda respirar a fons i contar ovelletes, a veure si així no hi han tan nervis.