divendres, 10 d’octubre del 2008

Ja estem a Kyoto

Doncs si, la visita esperada a la segona ciutat mes important ja ha arribat!

Estem encantadissims amb aquest lloc, es bastant diferent a Tokyo per nosaltres, de moment no hem topat amb cap lloc on tavassallin amb centres comercials amb milers de cartells lluminosos, musiques estridents i gent que va per tot arreu, i aixo es fantastic, vas molt mes tranquil!

Tan tranquils que hem decidit alquilar una bici i apa!! A donar voltes i voltes. Realment a aqui es el millor, ja que no hi ha ni una sola pujada i vas molt rapid a tot arreu, cansante molt menys.

Lalberg on ens hem instalat, weno mes aviat una casa particular, te habitacions per dormir (unes per nois, laltre per noies) i el bany, cuina i menjador son comunitaris. Es com si estiguessis en una gran familia, si esta be! PEro lo millor de tot daquest alberg es la sorpresa que ens hi esperava!!!! Ens hem trobat a una ex companya de la Massana!!! Una noia basca, que es diu Nerea, que ja porta 6 mesos fora de casa viatjant per diversos paisos! I ara fara 4 dies que esta a Japo! Toma ya, quines coincidencies te la vida ( ella encara alucina!!).

Algunes altres coses a destacar del dia, es que aprop don dormim vam trobar un mini restaurant, de lestil daki, on feien udon i soba bonissima i a bon preu!! Una altra cosa bona que tenim aprop es un inmens parc amb mil camins, molta vegetacio, i molts espais per a que la gent faci esports, sentretinguin i contemplin la natura! Aixo esta molt be! (de parcs no en vam veure ni un a Tokyo)

I que mes explicar dinteressant? Doncs que aquest mati, sense buscar una ruta hem trobat grans indrets i entre ells hem pogut assistir a un ball de nens petits molt curios, que lhem grabat i fotografiat! Lo mes sorprenent de tot es que lescola daquests nens es just al costat dun temple molt macu! Ens ha semblat meravellos.

I per ultim... dir que mengem molt be, dormim del tiron (aquesta nit potc he tingut una micona de fred...) i que no anem pas gaire cansats! Ho portem be de moment. Weno el Fito li fa mal un peu... la part del tormell, pero amb la bici no hi ha cap problema!


Weno familia i amics, realment es un viatge super interessant i lestem aprofitant al maxim!


Una barasadaaaaa i un fort petonet!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

cris, fito las fotos me gustan pero haber si cada día por el mismo precios os fotogafiais vosotros, pues todo es muy bonito pero parece que un monton que habeis marchado....... un beso pareja... como lo bonito que es CUENCA... ADEU

Gloria ha dit...

Hola Chiqui, Cris!! Cada día me impresiona más de ver lo bien que lo llevais.
Las fotos son muy bonitos, las flores, los árboles y animalillos de varias especies, pero chicos!! por favor!! por qué no os haceis alguna foto vosotros que os veamos las caras? Bueno… a tí Cris aún te he visto alguna vez, pero al Fito parece que se lo ha tragado la tierra. No os cuesta nada hacer alguna foto para que os veamos la cara, ya que estais tan lejos de aquí es lo minimo, no?? Venga…. Un abrazo bien fuerte!!!

Anònim ha dit...

Hola Cris i fito, veig que tot aixo es molt macu i les fotos molt artistiques.
Aquest mati i tingut l'agradable sorpesa de poguer parlar amb tu per el xat quina cuasalitat.
Bueno cuide-vos molt petons.